Mario Pascual

1965 - 2016

Mario Pascual va nàixer a València. Pintor autodidacta i professional del dret, apassionat de la música, la fotografia, l'escultura i la poesia.

Paisajes de la
Memoria - Junio '93

Alardes I Forcats
(Fig-13) 1999

Arbre
1994

Las Cuentas Del Alma
(Otra Versión) 2011

Se Rompió El Tonel
1990

Miradas Férreas
Nov. 1993

Ventana
1988

La Marca
Gener 1991

Estel
1992

Aladres I Forcats
(Fig-24) Marzo 2002

El Lobo Estepario
(H.Hesse) Agosto 1990

Títol Ocult
1988

Postal Uno
Nov. '97

Títol Ocult
1988

Títol Ocult
1988

Pinus Pinensis
Circa '90s

Títol Ocult
Circa '90s

Títol Ocult
Circa '90s

Títol Ocult
Circa '90s

Grandes Ojos Verdes
(Postal) 1992

Títol Ocult
Circa '90s

Títol Ocult
Circa '90s

Las Cuentas Del Alma
(Otra Versión) Circa '90s

Títol Ocult
Circa '90s

Pinus Halepensis
Circa '90s

Títol Ocult
Circa '90s

Las Cuentas Del Alma
(Otra Versión) Circa '90s

Títol Ocult
Circa '90s

Títol Ocult
Circa '90s

Títol Ocult
Circa '90s

Títol Ocult
Circa '90s

Títol Ocult
Circa '90s

Títol Ocult
Circa '90s

Paisaje Cuadrado
1988

Títol Ocult
Circa '90s

Resumen
Circa '90s

Trèbol de Quatre
Fulles XVI - 1997

La última Cena
80x65cm - 1990

Títol Ocult
Circa '90s





Vaig conéixer a Mario quan treballava al Popi-Popi, l'únic pub d'Agres, on podia escoltar-se des de Blur a Cabaret Voltaire. Els primers records que tinc d'ell pot ser que es remunten a la meua edat de 7 anys. Jo corria per aquest pub jugant a amagar-me en els coixins dels sofàs i gastant monedes a l'arcade que hi havia just al costat de l'entrada. Així vaig entrar en contacte amb l'obra de Mario. Les parets del Popi-Popi eren la seua galeria improvisada. En elles es podien contemplar làmines amb esferes ombrejades embolicades en ocres atmosfèrics, flors, arbres, copes i tipografies retolades amb grafit i alguna plantilla. Aquestes imatges em van marcar profundament i, fins al dia d'avui, les he recordat amb molta més claredad que la majoria dels meus records.

Mario em portava cada estiu EP's d'Oasis gravats a cinta perquè no hi havia internet. I per Nadal m'enviava per correu, com a molts altres, una postal feta per ell, que jo gustosament col·leccionava.

El 2003 li van detectar un tumor cancerós al cervell. Quan li'l el van extreure va quedar totalment afectat, arribant a perdre pràcticament la capacitat motriu i la parla. Mai va tornar a ser igual. El Popi-Popi va tancar. No més postals de Nadal. No més cintes de casset. I amb el temps, no més estius a Agres.

Uns anys més tard, de forma totalment inesperada, vaig tornar a rebre una de les seves felicitacions nadalenques. Hi havia tornat a aprendre. Al principi van ser fotos emmarcades en traços. Més tard una nova lírica que va evolucionar des dels últims treballs dels 90, arribant de vegades a una serenitat demolidora.

Mario va morir en 2016. Vaig tenir la sort de poder acomiadar-me d'ell. Vam menjar tots junts a sa casa. I vam xarrar de música, pintura i de la vida. Fins aviat Mario.

Text i web per Xavi Ceerre
Agraïments als familiars i amics de MP.